Amor en temps del covid.

I

Comença amb aquest pla (La Txell és una de les dues persones, i l'Alba l'altra)

(Pla 0)

 

L'Alba li està llegint a la Txell un poema que ha escrit. 

Quan comença el pla i el curt sembla que sigui una veu en off, però és l'Alba llegint el seu poema. EL poema no cal aprendre'l de memòria perquè es podrà llegir:

ALBA

Arrenqueu-me com al blat, i tornaré a néixer...

Preneu-me la guitarra, i em quedarà la veu...

Abaixeu-me el teló, i rodaré al gòtic entre clarobscurs...

Aixequeu murs i dibuixaré universos...

Assenyaleu-me el caos, i us mostraré el plaer de crear i la llibertat...

Espanteu-me amb el temps i us ensenyaré l’esperança d’un arbre centenari i pacient...

Entristiu-me amb l’adéu i us encomanaré l’alegria dels camins...

Amenaceu-me amb els poderosos i us cantaré l’himne dels rebels...

TXELL

És una passada! M'encanta!

Es queden en silenci mirant endavant.

Continuen assegudes al banc (mateix pla) L’una mira a l’altra quan l’altra no mira i fa com si anés a dir alguna cosa; després recula i torna a mirar endavant. Després ho fa l’altra.

L'Alba diu:

ALBA

Uff no puc més. M’ofego.

I es baixa la mascareta un moment. La Txell també.

S’acosta una dona amb cara d’enfadada.

(Pla 1)

(Pla 2)

VERO

Així anem! Els avis morint-se i els joves fent el que us dóna la gana. La boca tapada, irresponsables!

Es pugen la mascareta amb cara d’ensurt. (Pla 1)

La dona marxa fent gestos. (Pla 2)

A l’últim la Txell diu: (Pla 0, el del video)

TXELL

Passegem?

L’Alba fa que sí amb el cap. S'aixequen i avancen cap a la càmera passant-la de llarg.

II

I es veu el pla següent: (Pla 3)

TXELL

No em trec del cap la dona que ens ha renyat. Culpables! El jovent és culpable de tot, dels contagis, dels morts... De tot!

ALBA

I ho ha dit tan fresca! Com si ens conegués a tots!

TXELL

Un any i mig amb la boca tapada; i sense abraçar-nos ni tocar-nos! No saben el que es...

ALBA

Jo ja no recordo ni quina cara fan els meus companys de classe.

TXELL

I el pitjor és l’amor...

ALBA

L’amor?

TXELL

Sí! No! Vull dir... Ens estem allunyant els uns dels altres! No ens sentim!

ALBA

Ja... sí... clar... És veritat...

III

(Pla 4)

Són en unes escales, i la Txell fa pessigolles a l'Alba a la cintura, l'Alba es gira, li torna les pessigolles i s'escapa i riu. Estan una estona jugant a perseguir-se, pujant i baixant les escales. Sona música de jazz de fons. Es podrien afegir més plans, de la persecució, improvisats

Al final se'n van totes dues de costat cap a la càmera i passen de llarg de la càmera.

IV

(Pla 5)

(S'alterna amb primers plans de totes dues)

Són en un banc, assegudes. Però la Txell és al reves, els peus enlaire i el cap per avall.

TXELL

I tot encara és més difícil quan... quan... com t'ho diria... quan l'amor no és tan acceptat... saps?

L'Alba mira cap a terra. 

ALBA

Suposo... (SILENCI) però tu...

TXELL

No. Sí. Bé... no parlo per mi. I no vull dir que... Vull dir que encara costa més... si... Perquè, a veure, com li dius a algú que t'agrada si ni li veus la cara ni et pots acostar a menys d'un metre, i si a més aquesta mena d'amor no és... tan... tan...

ALBA

Tan acceptat...

TXELL

(Aixeca de cop la mirada com si hagués rebut una bona notícia) Exacte...  (silenci) Tu...?

ALBA

No. Sí. No sé! Vull dir que tens raó en el que dius! (s'aixeca de cop incòmoda) Passegem?

Totes dues s'aixequen i passegen.

V

(Pla 6) 

Detenen el seu passeig. Es miren, l'una davant de l'altra.

ALBA

De vegades somnio que tot això s'ha acabat i que m'abraçó com una boja amb tothom qui em trobo pel carrer, i per tot arreu sona música, i la gent riu i es fa petons...

TXELL

Quin somni més bonic! Algun dia s'acomplirà.

ALBA

Vols dir? (Ho diu suaument i cada cop s'acosta més a ella)

TXELL

Sí.. 

Pla descendent, la càmera va baixant i els rostres desapareixen abans que es vegi el petó. i es veuen els peus enllaçant-se i les mascaretes caient:

Primer pla de la Vero, cridant de cara:

VERO

Vosaltres! Porques! Els avis morint-se i vosaltres refregant-vos! Inconscients! 

El món morint-se, i vosaltres gaudint com si estiguéssim de festa!

No teniu res al cap, res! Ni moral, ni principis!

Quin jovent que puja! Estem ben arreglats, que no ens passi res!

No sabeu el que és la vergonya ni la decència!

(Pla 7)

(del pla 7 al pla 8 es pot passar sense talls amb un moviment de càmera de rotació per evitar la confusió que crea el canvi d'eix)

(Pla 8)

I després de 8 continua la rotació fins a tenir la imatge del pla 9

(Pla 9)

El pla9 evoluciona de manera que les noies caminen cap a la càmera deixant enrere la Vero que es gira i les dues noies passen de llarg la càmera i es queda un primer pla de la vero cridant. Després la càmera rota i queda el pla 10

Les noies s'aparten d'ella sigilosament. I la deixen enrere mentre la Vero continua cridant-les amb les frases anteriors.

La Txell es gira i es dirigeix a la Vero:

(Pla 10)

TXELL

Estima a algú! Sents? Estima algú i deixa de patir!

Totes dues riuen i es miren amb complicitat:

 (Pla 11):

TXELL

Estàs contenta?

ALBA

Molt!

Riuen i s'allunyen d'esquenes.

L'últim pla les mostre allunyant-se juntes.